el Castillet i el Mega-Castillet donaran una altra dimensió a la llengua catalana.
Programa:
Dissabte 5 de maig al cinema Castillet de Perpinyà

• 15 h actuació castellera
• 16 h presentació del LIPDUB per la llengua catalana en 3D
• 16h30 estrena del documental ENXANETA amb la participació de…

Diumenge 6 de maig al cinema Mega-Castillet

• 15 h actuació castellera
• 16 h presentació del LIPDUB per la llengua catalana en 3D
• 16h30 estrena del documental ENXANETA 

El 31 de març per la llengua catalana hem superar el rècord mundial de participació a un lipdub.

Els 5 i 6 de maig hem de superar el rècord d’entrades de cinema en català a Perpinyà.

IMPORTANT:

aconsellem reservar les places ja que l’aforament és limitat. Entrada 4€ locació ulleres 2€

Un rècord mundial per a demanar a l’Estat francès JUSTÍCIA per les llengües vernacles sota administració francesa.

enllaç de la pàgina de Word Record Academy

D’un format A4, la podràs adquirir al preu de 5€

Si vols que te l’enviem afegeix 1€ de despeses d’enviament

encarrega-la per correu postal

la Federació
23 Avinguda del Liceu
Perpinyà 66000
(Catalunya Nord)

Quan desenes de milers de persones manifestaven arreu dels territori estatal francès, representants dels pobles bretons, corsos, alsacians i bascs expatriats organitzaven una diada d’acció a Nova York.

A Nova York, representants dels pobles sota administració francesa

“Si rien n’est fait rapidement, la France pourrait devenir un cimetière pour ses langues régionales”. Charles Kergaravat, président de l’Association des Bretons de New York, n’en démord pas. Le temps est à l’urgence.

Pour défendre leur culture et leur identité, les représentants d’associations régionales de la ville ont organisé samedi une conférence  et une soirée à Manhattan. Un “événement rare” et chaleureux qui a suscité l’enthousiasme... llegir més

Això és insuficient per assegurar el futur del català a Catalunya Nord. És insuficient per respondre a la demanda de les famílies (40% vol ensenyament bilingüe, 70% vol ensenyament de llengua). I és insuficient per garantir el desenvolupament econòmic i la identitat catalana del país.

A França actualment, les llengües són encara « hors-la-loi ». Tenim eleccions presidencials i legislatives. No he sentit cap candidat dir clarament i de manera concreta que prendria mesures a favor de les llengües, a favor de desenvolupar l’ensenyament, a favor de promoure el bilingüisme.
I mireu que no hi ha cap argument econòmic contrari. Una classe bilingüe no costa RES ; tant és pagat un mestre bilingüe com un mestre monolingüe. Fins i tot, al final, és més costós el mestre francòfon que el bilingüe catalanòfon perquè són els alumnes i les famílies que s’han de pagar els cursos de llengua.

Tothom, a tots els nivells (polítics, elegits, administracions, escoles, ensenyants, sindicats, ajuntaments, departament, regió…), tots hem de reclamar el que és un deure i un deute envers la societat catalana :
un ensenyament bilingüe en català per tothom ;
una llei que garanteixi la igualtat entre catalanòfons i francòfons.
No es tracta de cap privilegi ; es tracta d’igualtat.

El català a Catalunya Nord tindrà futur entre els joves, reviurà si l’escola produeix els nous locutors. L’escola és l’element clau ; és crucial, i per això hi ha tanta resistència. Com va passar al segle XX pel francès, el català guanyarà gràcies a l’escola.

Que aqueixa manifestació sigui el primer pas cap al reconeixement complet del català. Visca la llengua catalana ! Visca Catalunya !

Més de 3 segles de resistència han fet que avui encara a Catalunya Nord parlem català, ho cantem i ho reivindiquem:

ÉS LA NOSTRA LLENGUA

Consell:

• teniu ulleres 3D, calceu-les i disfruteu!
• no teniu ulleres 3D, desactiveu l’opció 3d, disfruteu i quan teniu una estona, aneu a comprar-ne val la pena.

robades aquest dissabte 31 de març a la tarda.

Parlem català perquè és la nostra llengua , és a dir el parlar que s’ha creat aquí al llarg del temps a partir de la llengua llatina però d’una llengua llatina parlada per Ibers, Ibers que, fa més de dos mil anys, habitaven la majoria de les terres que constitueixen ara els Països catalans i tenien doncs una llengua pròpia, una llengua de la qual ens queden inscripcions i que ha estat el substrat sobre el qual s’ha creat la llengua catalana.
Diem sovint que el català té mil anys i és veritat. En els primers textos escrits en llengua vulgar, en les Homilies d’Organyà de finals del segle XII, fa 800 anys, entenem molt bé el que hi ha escrit i ho identifiquem incontestablement com a llengua catalana, com la nostra llengua.Parlem català perquè, com els altres pobles del món que tenen una llengua pròpia, volem existir com a entitat col·lectiva, volem existir com ho volen també altres ciutadans del territori de l’Estat francès que avui també manifesten : els occitans reunits a Tolosa, els bascos reunits a Baiona, els bretons reunits a Kemper, els alsacians a Strassburg, els corsos a Aiacciu.

Totes aquestes manifestacions d’avui són per dir a l’Estat francès, als seus responsables i als seus governants, que no es pot acceptar més aquesta ideologia lingüicida que consisteix a treure tots els drets a les llengües autòctones i a fer del francès la llengua que ha de substituir totes les altres.
El nostre crit d’avui a Perpinyà, a Kemper, a Tolosa, a Aiacciu, a Strassburg, a Baiona és el refús d’acceptar aquesta voluntat de destrucció de les nostres llengües que ha manifestat tant la República centralista i jacobina que pretén defensar els drets de l’home com la monarquia absoluta de Lluís XIV que no en feia cap cas.

Cal obtenir la ratificació de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Alguns ens diuen que això és contrari a la Constitució francesa.

Si això és veritat, que és contrari a la Constitució francesa, el que cal és modificar la Constitució per posar-la en conformitat amb aquesta carta. Car si la Constitució francesa no permet aquesta ratificació d’una convenció internacional establerta pels països democràtics europeus és que la Constitució francesa no és democràtica, en tot cas en l’aspecte que concerneix la seva actitud lingüística. I doncs és la Constitució francesa s’ha de modificar per posar-la en conformitat amb la democràcia.

Nosaltres aquí parlem català perquè és la nostra llengua i doncs considerem que l’hem de poder parlar en totes circumstàncies, en tot cas quan som en terra catalana.
Parlem català perquè és la nostra identitat perquè és la llengua que permet entendre el que signifiquen els noms dels nostres rius, de les nostres muntanyes, dels nostres vilatges, el que signifiquen els nostres cognoms.
Per això volem que els noms dels nostres pobles siguin posats en català a l’entrada i a la sortida de les aglomeracions sobretot que el topònim pretesament francès és molt sovint un teixit d’incoherències i d’absurditats.
Per això també volem que els noms dels carrers, els rètols públics siguin també en llengua catalana.
I per això considerem com a fonamental que el català sigui utilitzat en les publicacions oficials i en els actes oficials.

Cal considerar com a positiu l’adopció per les nostres institucions locals de posicions a favor d’aquest reconeixement de la llengua catalana i la seva defensa i promoció com la Carta en favor del català adoptada pel Consell General dels Pirineus Orientals el 10 de desembre 2007 o la Carta municipal per la llengua catalana adoptada pel Consell municipal de la vila de Perpinyà el 10 de juny 2010 i cal exigir d’aquestes institucions l’aplicació de tots els punts d’aquestes cartes.

Nosaltres aquí parlem català simplement perquè som catalans i perquè, malgrat tot el que l’Estat francès ha fet perquè ens sentíssim diferents dels habitants del sud de la frontera, aquí el poble sempre ha afirmat que era català, que parlava català i que aquesta terra era part de Catalunya.
I malgrat la frontera els catalans de Catalunya Nord hem participat a una vida cultural comuna amb els altres catalans. Catalunya Nord ha fet seves tradicions que havien nascut a altres parts dels Països Catalans com poden ésser els castells, els correfocs, les havaneres, els gegants, les puntes de coixí, o fins i tot la sardana, sense oblidar la calçotada.
Igualment iniciatives nostres s’han imposat com a patrimoni de tots els Països Catalans com és el cas amb la Flama del Canigó portada a tots els pobles i ciutats per encendre els focs de Sant Joan o la Universitat Catalana d’Estiu que des del 1969 reuneix a Prada gent de tots els Països Catalans.
Però, al mateix temps que han participat a aquesta cultura catalana comuna, els habitants de Catalunya Nord han també sabut fer que els nou vinguts que arribaven a aquesta terra se sentissin hereus de la cultura i la llengua d’aquest país i el gran nombre d’ells que estudien el català en els cursos per a adults o que porten els seus infants a les escoles catalanes (Bressoles, Arrels, Comte Guifré i les múltiples classes bilingües), i també els qui participen avui aquí a aquest Lip Dub són la prova que hi ha a Catalunya Nord una comunitat viva, oberta, de cultura catalana i en comunió constant amb les altres terres catalanes.
I és doncs el conjunt dels habitants, i no solament els que han nascut aquí, que diuen: Nosaltres aquí parlem català, nosaltres aquí volem parlar català, nosaltres aquí volem aprendre el català, nosaltres aquí volem que la nostra mainada sàpiga el català.

Nosaltres aquí parlem català per participar en aquesta gran cultura que uneix tots els Països Catalans, que ens uneix amb Catalunya Sud, amb les Illes, amb el País Valencià, sense oblidar Andorra , la Franja de Ponent, és a dir els territoris de parla catalana administrativament aragonesos, ni la llunyana Alguer a l’illa de Sardenya, un conjunt cultural de més de 10 milions d’habitants que va de Salses, de la Porta dels Països Catalans de Salses, fins a Guardamar, al sud del País Valencià.

Però nosaltres aquí parlem català també perquè Barcelona és no solament per nosaltres una capital cultural sinó també una font de dinamisme on tenim l’esperança de trobar treball, proveïdors, clients i les relacions econòmiques que necessitem.
Amb els mitjans de comunicació moderns, autopista i aviat TGV, tenim al costat de casa nostra aquesta ciutat de 3 milions d’habitants, capital d’una Catalunya autònoma de 7 milions de consumidors i per això nosaltres aquí volem parlar català perquè volem participar a l’expansió econòmica d’aquest territori cada cop més potent i cada cop més amo del seu destí.
Nosaltres aquí parlem català perquè vivim tots a menys de 50 km d’una frontera que des del 1659 ens ha fet molt de mal car ens va tallar de la resta del nostre poble i va arruïnar la nostra economia.
I al moment que la construcció europea ens permet tornar a passar aquesta ratlla sense controls de duana ni de policia fent servir la mateixa moneda d’un costat i de l’altre nosaltres volem establir de nou les relacions que existien abans de 1659: les carreteres, les relacions humanes , socials, econòmiques i volem viure com si aquesta frontera no existís. Volem poder parlar cada dia i sense cap dificultat amb la gent del sud i per això volem parlar la mateixa llengua que ells , volem, aquí com allà, parlar català.
Per tot això, nosaltres aquí, volem parlar català i nosaltres aquí paralarem català!

El dilluns 2 d’abril, un dia simbòlic ja que coincideix al 312 aniversari de l’Edicte reial que prohibeix l’ús oficial de la llengua catalana, publicarem el Lipdub.

Des de l’organització s’agraeix els participants, tots aquests que han fet possible aquest extraordinari moment.