Avui dia, a Catalunya Nord, 1/3 dels habitants diu que sap parlar català i la meitat diu que comprèn. A l’escola, el 7% de la mainada rep un ensenyament en català (bilingüe i immersiu). I en total, ¼ dels nins i nines aprenen el català a l’escola (uns 15.000 alumnes).
Això és insuficient per assegurar el futur del català a Catalunya Nord. És insuficient per respondre a la demanda de les famílies (40% vol ensenyament bilingüe, 70% vol ensenyament de llengua). I és insuficient per garantir el desenvolupament econòmic i la identitat catalana del país.
A França actualment, les llengües són encara « hors-la-loi ». Tenim eleccions presidencials i legislatives. No he sentit cap candidat dir clarament i de manera concreta que prendria mesures a favor de les llengües, a favor de desenvolupar l’ensenyament, a favor de promoure el bilingüisme.
I mireu que no hi ha cap argument econòmic contrari. Una classe bilingüe no costa RES ; tant és pagat un mestre bilingüe com un mestre monolingüe. Fins i tot, al final, és més costós el mestre francòfon que el bilingüe catalanòfon perquè són els alumnes i les famílies que s’han de pagar els cursos de llengua.
Tothom, a tots els nivells (polítics, elegits, administracions, escoles, ensenyants, sindicats, ajuntaments, departament, regió…), tots hem de reclamar el que és un deure i un deute envers la societat catalana :
un ensenyament bilingüe en català per tothom ;
una llei que garanteixi la igualtat entre catalanòfons i francòfons.
No es tracta de cap privilegi ; es tracta d’igualtat.
El català a Catalunya Nord tindrà futur entre els joves, reviurà si l’escola produeix els nous locutors. L’escola és l’element clau ; és crucial, i per això hi ha tanta resistència. Com va passar al segle XX pel francès, el català guanyarà gràcies a l’escola.
Que aqueixa manifestació sigui el primer pas cap al reconeixement complet del català. Visca la llengua catalana ! Visca Catalunya !
Volem llei i dret per les nostres llengües 
Comments on: "Parlament del LipDub, Alà Baylac Ferrer" (1)
La dificultat és de saber on es troben els 15 000 alumnes que aprenen el català. Si per les classes bilingües i immersives no hi cap problema ( Escola pública i Bressola són 2924 alumnes localitzables amb facilitat al 2012) fa 10 anys que l’Associació APA / Escola pública demana a les autoritats una localització precisa, amb els efectius, d’aquests alumnes que aprenen el català, a continuació, veurem a quina xifra podriem arribar…
Caldria també considerar el nivell obtingut pels alumnes que “estudien” el català. Malgrat l’abnegació d’unes persones a fer entrar la llengua a unes escoles, el resultat és microscòpic. Qui ha pogut tenir un conversa en català amb alumnes que fan unes hores… al mes ?
Pels candidats a les presidencials o legislatives, seran creïbles, els presidenciables que van participar a les manifestacions del 31 de març de 2012 i per les legislatives seran creïbles aquests que ja tenen classes en català a les escoles del seu municipi, amb la condició… que no facin part d’un partit que és negui a signar la Carta Europea de les llengües !
Una llengua és viva si és llegible dins l’espai públic, és la seva absència que fa difícil la seva presència a l’escola i dins les famílies.
Escola i famílies estudien i parlen la o les llengües de la societat.
Una cosa és certa, com és dit més amunt, les classes bilingües de maternal i primari no costen ni un euro de més que les classes monolingües, ni als municipis, ni a la Generalitat, ni al Consell General , ni al Consell Regional i ni tampoc a l’Estat.
En canvi, el monolingüisme té un cost, mireu cap a Cerdanya en el món laboral i també el monolingüe té molta dificultat al moment d’aprendre d’altres llengües quan ha deixat l’escola.